• CAMPUS DRIVERS 2. NÒVIO PERFECTE

    QUILL, C. S. COLUMNA EDITORIAL Ref. 9788466435611 Altres productes de la mateixa col·lecció Altres productes del mateix autor
    Ell és el gran trencacors del grup... fins que decideix convertir-se en el nòvio perfecte.Ell és el gran trencacors del grup... fins que és el seu cor el que entra en joc. En Donovan és un dels Campus Drivers més adorats i un autèntic trencacors, però quan s’adona del mal que ha fet amb la seva acti...
    Ancho: 150 cm Largo: 230 cm Peso: 250 gr
    Disponible
    19,95 €
  • Descripció

    • ISBN : 978-84-664-3561-1
    • Encuadernació : Rústica
    • Data d'edició : 01/10/2026
    • Any d'edició : 2026
    • Idioma : Catalán
    • Autors : QUILL, C. S.
    • Traductors : RAIGAL ARAN, JUDITH
    • Número de pàgines : 424
    • Col·lecció : CLÀSSICA
    • NumeroColeccion : 2
    Ell és el gran trencacors del grup... fins que decideix convertir-se en el nòvio perfecte.Ell és el gran trencacors del grup... fins que és el seu cor el que entra en joc.
    En Donovan és un dels Campus Drivers més adorats i un autèntic trencacors, però quan s’adona del mal que ha fet amb la seva actitud, pren una decisió radical: convertir-se en el nòvio perfecte.
    Per aconseguir-ho necessita l’ajuda de la gran experta en històries d’amor del campus, la Carrie. El problema és que ella no el vol ni veure. Els nois com en Donovan, encantadors i incapaços de comprometre’s, no encaixen en la seva vida. Prefereix quedar-se amb els herois de les novel·les romàntiques que devora sense parar.
    Però en Donovan no pensa rendir-se. Si aconsegueix convèncer-la, l’espera un autèntic entrenament sentimental: cites, gestos romàntics... i una teoria de l’amor que sembla perfecta. Tot i que posar-la en pràctica serà molt més complicat del que imaginen.
    Perquè de vegades, entre la ficció i la realitat, les regles deixen de funcionar... i el cor agafa el control.
     
    «—Necessito consells per millorar —diu d’una tirada.
    —Vols classes particulars? Ni tan sols estudiem les mateixes assignatures.
    —Aquest tipus de classes, no.
    Respira fondo. M’espero qualsevol cosa…
    —Vull que em diguis què he de fer per ser el nòvio perfecte.
    Menys això.
    Em preparo perquè ara em digui que és broma, comenti «que no, que t’estic prenent el pèl!», però el seu rostre es manté impassible. Merda, que ho diu de debò. Sembla que demanar-m’ho li ha costat un esforç enorme, i el puc entendre. És tan… ridícul!».