En els primers anys del segle XX, la gent podia defugir les presses i les cabòries de la gran ciutat per cercar l’assossec, la serenor i la bonança a Mallorca, que encara no havia estat desfigurada pel turisme de masses i les barrabassades de tota mena que pateix des de fa anys. Així ho va fer Rusiñol, que, observador perspicaç com era, ens regalà aquest deliciós llibre de viatge en què no sols ens descriu fil per randa el paisatge, els carrers, els cafès, la llum i els hàbits dels mallorquins, sinó que ens descobreix a tots nosaltres, lectors del segle XXI, els beneficis de la lentitud i els incomptables atractius de l’illa de la calma: «Cap com ella per a anar-hi a viure sense rellotge, sense brúixola i sense arrencar els fulls del calendari, [...] i cap com ella per a servir de sant hospital de l’ànima.»
