La pintura mural romànica a l’Alt Urgell i Cerdanya presenta tots els conjunts pictòrics que coneixem d’aquests comarques, conservats in situ o en institucions museístiques. De l’Alt Urgell destaquen l’absis de Sant Pere de la Seu d’Urgell, extraordinari, que obre la sala d’art romànic del MNAC, i el de Sant Vicenç d’Estamariu, notabilíssim, conservat in situ, així com l’esplèndida decoració de la capella de Santa Caterina de la catedral d’Urgell, dispersa en tres museus diferents. De la Cerdanya sobresurten el conjunt de Sant Andreu de Baltarga, suara restaurat, del Museu Diocesà d’Urgell, i el de Sant Romà de Càldegues, in situ, com els de Sant Julià d’Estavar i Sant Andreu d’Angostrina.
La lectura d’aquest patrimoni, testimoni del seu temps, es presenta per comarques, estil i cronologia, amb breus introduccions, on es destaca la influència de la catedral de la Seu d’Urgell i del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, que reflecteixen els corrents artístics principals del país, des del 1100 ns ben entrat el segle XIII.
