Atàvic missatger de la mort, bessó sobrenatural, ombra
o reflex sinistre, alternativa espectral, corporificació de
pulsions internes o xifra abismal del no-res, des de temps
immemorials i en gairebé tots els racons del món, el doble
ha acompanyat la humanitat. Un enigma dens de suggestions
que camina paral·lel a la incògnita de l?individu. Avui
dia, a l?època de les identitats líquides, de la construcció i
bricolatge del jo, de l?èxit de Second Life, sembla la cosa
més natural pensar que hi hagi més d?una possibilitat de ser
per a cada persona. I de fet, des de la psicoanàlisi, i abans
encara, estem molt avesats a la idea que dins de cada un
de nosaltres conviuen múltiples potencialitats. Hi ha diferències,
és clar, però, a la seva manera, també en el doble
s?havia anat plasmant al llarg dels segles el dubte vertiginós
que siguem fets d?una única i confortable peça.
