La neu adversa —obra guardonada amb el Premi Carlemany del 1999— és una crònica de la transformació de l’Andorra contemporània al llarg del segle XX a través del diàleg entre una padrina i el seu net, fills de mons diferents. Ella, testimoni d’un temps de duresa, dificultats i misèries, i ell, hereu d’una Andorra moderna que gaudeix de totes les comoditats. La neu esdevé el símbol d’aquest canvi, adversa per a les generacions passades, símbol de prosperitat i progrés per a les presents.
