L'església parroquial de Sant Martí de Vilallonga del Camp és una de les poques obres arquitectòniques catalanes que corresponen a un cànon purament academicista. Sant Martí va edificar-se seguint els paràmetres estètics impulsats i presidits per la madrilenya Academia de Bellas Artes de San Fernando. José Miguel de Toraya va ser l'autor dels plànols; la resta --és a dir, la tècnica constructiva, l'organització en el treball, l'aplicació d'uns coneixements arquitectònics centenaris-- va venir de la mà dels mestres de cases del camp de Tarragona, que encara estaven condicionats per la retòrica, la plàstica i el llenguatge barrocs. A Vilallonga, però, s'hi va unir el saber fer arquitectònic tradicional i la moda academicista, entre altres, i hi fou creat un dels edificis més bells i extraordinaris del Camp.
