L'Eloi es va desconnectar, s'estirà en aixecar-se de la cadira de l'editor i va sortir a la terrassa. La plana de la desembocadura del Ter tenia el mateix aspecte que la fotografia que el seu avantpassat havia fet i penjat a la paret de l'estudi, però sota l'aparença de boscos de pins i alzines i de petits pobles de pedra ara hi havia una infinitat de nuclis d'habitatges on s'encabien desenes de milers de persones. Era novembre i es feia fosc aviat, però encara hi havia prou claror per a distingir els contorn de les teulades i les carreteres, amb els llums dels vehicles guanyant espai, minut a minut, a la llum del sol ponent. Com sempre a aquella hora, hi havia cues a la carretera que venia de l'estació del TAV de Flaçà.
