La vida d?en Ramon Descós navega sinuosa i esmunyidissa, com la d?un pícar postmodern, entre les turbulències del maig del 68, del final de la dictadura, de la cabotejant transició, dels anys de la majoria absoluta socialista i de l?atmosfera de corrupció de la vida política i les altes finances, per una canviant geografia que el condueix de València, Barcelona o Madrid a Cracòvia o Chicago. Una tràgica història d?amor, la dolorosa conciència d?una jove abocada abruptament des de la infància a la vida adulta, i una incerta herència, d?origens dubtosos, vinculen el relat a l?abandonada casa pairal a l?illa, al bell mig d?un poderós bosc d?alzines, sota l'amenaça de ponent. Allí aflueixen, per mor d?una cita insòlita, el dos personatges que, des d?edats i sexes diferents, es disputen sense mediació el domini del discurs: les seves veus prenyades de memòria, d?afanys, de sentiments i ressentiments dissonants, susciten el capgirament històric de tota una època.
