Nit i fuga és, potser, un relat construït des del difícil equilibri que comporta situar-se en la confluència de moltes i molt diverses fronteres. L'atribolat narrador viu el seu particular canvi de fortuna entre l'horari de la feina i el de l'oci; entre la tarda i la nit; i, en efecte, la vida se li capgirarà posant-lo en la frontera del bé i el mal, del conegut i el desconegut, del món dels vius i el món dels «morts», d'un ordre en què tot és al seu lloc i un altre en què és possible «odiar i estimar a la vegada».
