La confrontació entre revolució i contrarevolució va marcar la vida política, econòmica, social i cultural europea durant la primera meitat del segle XIX. A Catalunya, aquesta lluita, iniciada durant la guerra del Francès, arribà a la màxima expressió durant el Trienni Liberal (1820-1823). L'enfrontament entre constitucionals i reialistes que defineix la història d'aquests anys ve delimitada per la dialèctica entre revolucionaris i contrarevolucionaris, perdurà al llarg del segle XIX i provocà diverses guerres civils. En aquest llibre s'explica amb detall el desenvolupamnt de la contrarevolució i de l'antirevolució, tant a nivell local i comarcal com nacional i internacional, així com la política constitucional per a plantar-hi cara. S'hi analitza la composició social i geogràfica, els dirigents i la base social, i la cultura política de l'heterogeni moviment contrarevolucionari que coneixem amb el nom de reialisme. També s'hi estudien les raons que portaren alguns sectors de les classes populars a la confrontació amb el liberalisme que s'estava implantant. Tot plegat des d'una perspectiva històrica comparada amb els altres moviments contrarevolucionaris europeus d'aquest període.
