Elisenda, una noia de Cornudella, i Roger Puigdalba es coneixen investigant documents antics als Arxius de l'Arquebisbat de Tarragona. Aquesta coincidència fa que entre ells neixi un lligam que sobrepassarà l'amistat i farà que els dos emprenguin una aventura apassionant, cercant un hipotètic tresor amagat pels càtars en uns masos de Porrera. La professora d'Història Medieval del Roger intenta, amb males arts i seduccions, ser ella la descobridora del suposat tresor. Això fa que la recerca es compliqui i prengui un caire intrigant i violent. En aquest relat, els personatges actuals són pura ficció i parlen d'art, ètica i religió. En canvi, els noms dels llocs que apareixen en el relat són extrets de documents autèntics del segle XIII, i es descriu el paisatge d'aquest entorn, que pertany a una Catalunya poc coneguda, amb uns masos, muntanyes, barrancs i camins que han conservat fins avui els noms d'uns càtars que van ser víctimes de la Inquisició destructiva.
