La tesi d'aquesta monografia és que la integració sociocultural dels immigrants estatals en els anys cinquanta i seixanta i de les noves migracions extraordinàries de finals del segle XX respon a dos models estructurals diferents. Enfront dels enfocaments centrats en les característiques de la població immigrant s'ha tractat de ressaltar les relacions entre context de recepció (mobilitat social, llengua catalana o mercat de treball) i els immigrants (tant procedents d'altres províncies estatals com els d'origen no europeu). Paradoxalment, i d'acord amb la complexa realitat de la societat catalana, un mateix subjecte podria haver estat considerat autòcton o immigrant segons els variables criteris metodològics de les mostres dels diferents estudis sobre els quals es basa el text. Dit d'una altra manera: autòcton o immigrant no són, a judici dels autors, "naturaleses" socials, sinó categories sociològiques de tipus relacional ja que, en certa manera i en algun moment del nostre cicle vital, tots som o podem ser considerats "immigrants".
